Crònica del 4t dia: dimecres 2/4/2014

Avui, dia 2 d'abril hem començat el dia una mica tristos perquè el nostre professor ja no ens diu: "bon dia prínceps i princeses". Tot i així hem sabut acceptar el cop i continuar amb valentia. Parlant seriosament, quan ens hem aixecat ens hem trobat amb un magnífic esmorzar a l'hotel de Salzburg (una ciutat meravellosa per cert). Seguidament hem agafat l'equipatge i ens hem dirigit cap a l'autocar on el gran xofer italià, anomenat Nico, ens ha portat fins la ciutat d'Innsbruck. Una vegada hem arribat, ens hem quedat fascinats al veure les cases que formen aquesta ciutat, que per cert, són patrimoni de la humanitat i més tard, ens han deixat temps lliure per comprar detalls per tots vosaltres. Una vegada hem acabat de dinar, hem anat a l'hotel al fer el cheking per poder entrar a les nostres habitacions. Una vegada hem deixat el nostre equipatge, ens esperava una guia per explicar-nos tota la història que té aquesta petita ciutat habitada per 143.000 persones. Ens han fet aquesta ruta guiada amb l'autocar i també a peu. Hem pogut visitar la catedral, el riu que dóna el nom a aquesta ciutat, el museu, el trampolí olímpic i la teulada d'or entre d'altres. Aquesta ruta ha sigut meravellosa, però el dia no acaba aquí, ja que com ens hem portat tant bé, ens han tornat a deixar temps lliure, en el qual hem acabat de comprar, hem rigut, hem berenat, hem visitat encara més la ciutat i hem gaudit com una gran família que som. Per acabar el dia, hem anat a l'hotel a sopar un plat típic d'aquest lloc: sopa, escalopa i un pastisset. Seguidament hem pogut pujar i gaudir del mirador restaurant 360, el qual té unes vistes espectaculars. Quin gran dia a Innsbruck senyors, una experiència única, però aquí no acaba tot, demà ens espera la gran Itàlia! Què ràpid passa tot.

Cristina, Ilenia i Carla Moyano.

Dimecres, 2 d’abril de 2014

Pd: no us veiem molt animats, esperem més comentaris de vosaltres, família. No sabeu quina il•lusió ens fa llegir-los de bon matí a l'autocar! Molts petons a tothom, què encara que estiguem lluny, us portem al nostre cor i us trobem a faltar.