Avui és el tercer dia del viatge. Ens hem llevat a Munich i a les 8:30h ja estàvem a l’autocar camí de Salzburg, mentre el nostre professor llegia la crònica del dia anterior amb els comentaris de tots vosaltres (us recomanem que comenteu i feu tweets amb #viatgestandreu si voleu tenir el vostre moment de glòria a l’autocar).
Després de dues hores i mitja de camí hem deixat les maletes
a l’hotel i hem descansat una mica fins les 12h, ja que a aquesta hora hem
visitat la casa del nen prodigi, Mozart. Allà hem escoltat algunes de les seves
partitures i hem vist on va passar la seva infantesa.
Després d’un temps lliure per comprar i dinar, hem fet una
visita guiada per la ciutat i hem pogut pujar a la fortalesa per quedar
bocabadats amb les meravelloses vistes. També hem passat pel pont dels
enamorats i ens hem mort de ganes per posar nosaltres mateixos el nostre propi cadenat.
També hem pogut veure la catedral i com “es coronava” la verge, això es deu a
que a l'entrar a la plaça de la Catedral veus l’estàtua de la Verge, la qual està alineada amb una
corona que hi ha a la façana de la catedral i amb la perspectiva semblava que
la verge de l’estàtua portés aquesta corona.
Finalment després d’una estona lliure ens dirigíem a l’hotel
per poder gaudir d’un típic sopar austríac: una sopeta, un tall de carn de porc amb salseta, knödel i xucrut, i de postres un pastisset.
Ha estat un dia molt complet, estem esgotats, però hem pogut aprendre i gaudir d’aquest dia tan perfecte. Ara toca descansar per demà poder continuar la nostra petita aventura, aquest cop, a Innsbruck.
Ha estat un dia molt complet, estem esgotats, però hem pogut aprendre i gaudir d’aquest dia tan perfecte. Ara toca descansar per demà poder continuar la nostra petita aventura, aquest cop, a Innsbruck.
Tot i que el partit de futbol no el feien per la TV els "futboleros" l'han pogut seguir en una habitació on han connectat un ordinador al TV. Llàstima que el resultat no ha estat molt favorable.
Maria Lucas
Esther Garcia
Dimarts, 1 d'abril de 2014
PD: Moltes gràcies per compartir amb nosaltres els vosaltres comentaris: Josep Maria Reis, José Luis Diaz, Artald, Jesús Sánchez, Mama de la Paula Diaz, Albert Riu, Ma Carmen, Encarna Gascón, Nuria Sam, Enric i a tots aquells i aquelles que esteu actius fent twits, retwitejant o marcant-los com a preferits. Seguim!!!
PD: Moltes gràcies per compartir amb nosaltres els vosaltres comentaris: Josep Maria Reis, José Luis Diaz, Artald, Jesús Sánchez, Mama de la Paula Diaz, Albert Riu, Ma Carmen, Encarna Gascón, Nuria Sam, Enric i a tots aquells i aquelles que esteu actius fent twits, retwitejant o marcant-los com a preferits. Seguim!!!
Mare meva, quina maravella de viatge! Quan jo sigui petita i tu gran hem deixaras anar :-) Gaudiu molt, es un cop rera unaltre que la vida ens dona coses maravelloses.
ResponEliminaHola, deixebles:
ResponEliminaAhir vaig escriure un comentari, però veig que el senyor Blogger (Google) no ha tingut a bé publicar-lo. Aprofiteu els dies en aquestes belles contrades: Salzburg em porta molts records del meu viatge de noces, ja llunyà però inoblidable. És una ciutat molt bonica, amb la categoria que dóna la història i la cultura. He vist que vau visitar Dachau, monument a l'horror: és bo que es mantingui viva la memòria per no cometre les atrocitats del passat.
Nosaltres al col·legi seguim amb la quotidianitat però no podem deixar de pensar en vosaltres. Us trobem a faltar!
Una abraçada filosòfica i molts records als profes!!!
Enric
Nois, el que fa que aquest viatge sigui inoblidable no son només els llocs, els paisatges, els monuments... El que fa que mai l'oblideu son les experiències, els companys, els somriures, la complicitat... l'amistat!.
ResponEliminaQuin gran record!
"Es un error pensar que la práctica de mi arte se ha vuelto fácil para mí. Le aseguro, querido amigo, nadie estudia tanto como yo." (WA Mozart)
ResponEliminaNens!!! Que no m'heu fet cap Snapchat!!
ResponEliminaAcabo de llegir la última crònica, cosa que porto fent tots els dies al igual que a mirar les vostres fotos i el vostre twitter, no feu més que donar enveja... Porto diàriament mirant totes les coses que poseu, le veritat és que em té molt intrigat jeje.
ResponEliminaAl llegir que dirieu el comentarias de la pàgina a l'autocar no podia evitar escriure un comentari personal donant el Bon dia a una persona molt especial! Acaba de passar els dies que et queden fora de la península que aviat ja et tenim aquí! M'encanta veure't somriure a les fotos, aquest és el millor regal que pots fer-me a més de 1.000 km! Disfruteu del viatge St.Andreu!
Saludos a todos y a todas. Ya veo que no paráis: visitas, compras, autocar... Que sepáis que despertáis una sana envidia en las salas de profesores.
ResponEliminaSeguid disfrutando, viajar siempre es una suerte, pero se transforma en una oportunidad cuando lo haces en buena compañía.
Un abrazo
Hola!! Ja veig que us ho esteu passant molt bé!! Quina enveja, com m'agradaria estar allà i disfrutar com ho esteu disfrutant vosaltres.
ResponEliminaAprofiteu els dies que us queden que ja quedan poquets!! ja ja ja
Ja m'agradaria a mi que l'escola on vaig fessin aquests viatges.. Així que aprofiteu-lo molt!!
Petons a tots!!!!!